Sortir de nit -versus- dormir com un tronc.......................Estic cansada= dormir com un tronc

Sortir de nit -versus- estar a casa caseta casa...............Sortir per que? si no me fa ganes= casa caseta casa

Anar de festes -versus- tancament d'ulls instantani..........No aguant= tancament d'ulls instantani

 

 

Ganes si... en part, tenc ganes de sortir. No de marxa, lo que li deim marxes de divendres i dissabtes. No en tenc ganes. Tenc ganes d'anar a concerts que me facin il.lusio, anar al teatre a veure qualque obra que m'absorbeixi una estona. Les nits no tenc ganes de dedicarles a veure el mateix de sempre, encara que pugui sonar malament (no ho dic amb ànim d'ofedre res ni a ningu), ni sentir musica que no em diu res (renou, per a mi, molts de pics), ni tenir fum fins a la minima cel.lula del meu cos.

 

Quan en tenc ganes? un pic cada qui sap quan... un dia de sortir i desfogarse.... Ballar com si estas posseida.

 

Ara necesit desfogarme igual que fa anys. Pero amb diferentes vies.

 

Ara no me desfog sortint fins a les mil... als ritmes de vida canvien. I ja fa estona que el sortir de nit minva, en mi.

 

Estar fora de casa fins a les mil, o a casa fins a les mil... si però d'altres maneres. Sopars, festetes improvitzades i no tan improvitzades. Viatjes sempre que pug.

 

I d'altres dies que prefereixo anar a fer voltes per un mercat, una platja, un bosc, un poble poc conegut, una platja, una muntanya.... Quan ? de dia!

Llevors a la nit ja no tenc ganes de sortir.

 

 

 

 

 

 

Bars?

Aixo ja es un tema a part... (rialles), de bars tambe n'estic cansada.

No de tots no mal interpretem. Dels que inclouen el mateix que al segon paragraf.

M'agrada anar a un bar perque em fa ganes. Per alguna rao en especial. Un bar acollidor, on la musica no es fa desagradable, on l'olor no es insoportable, i la gent no em sobra.

 

Aixo a Campos per ara, no ho trob. Ni ho cerc!

 

 

Demà dematinet anam a cercar bolets... Demà dematinet vaig a dirfutar l'aire de garriga, la bona companyia i la natura mallorquina.

 

Ara vaig defora a jugar amb n'Onix, a llevar herba i veure el camp. tambe crec que n'Onix me dona una feina més perque fa una olor!!! crec que toca dutxarla, deu haverse revolcat quin sap on!

 

Bon dia! Bona tarda! o Bon Vespre!

 

Xesca Proh.

Possam-l'hi el nom que volguem... M'ès igual!

 

 

Avui tenc deu minuts més que de costum davant l'ordenador!

 

Dir que estic viva.

 

A sa Roqueta que comença a fer de tant en tant olor de terra banyada i herba tendre... (ses males herbes creixen, sempre hi son)

 

El jardí comença a ser jardí, és agrait.

 

Es roser no atura de treure roses i ulls que en preparen de noves, no li he llevat s'ull enamorat de sobre.

 

Sa passionaria que ja me preocupava de enfora, m'esperava groga. Amb aigua plena d'atenció, llum de lluna vella, i una poda sensible ha tret fulles groses per agafar el sol.

 

Transplants, esqueixos, sembrar bulbs... narcissos, tulipans, anemones, i més colors i més olors... ummmm

 

 

Tirar fems i fems... tirar passat, regalar passat. Quin mal tirar els records, quina alegria a l'anima, despres de possar un poc d'aloe a sa ferida, saber que la pell nova sera nomes de present! I pocs, i bons records de s'infancia.

 

 

Canviar els llençols... qui sap qui hi va dormir.

 

Rentar-ho tot, qui sap quants ratolins van dormir dins sa tassa de cafè.

 

Agafar sa tela més bona i cara de la casa (sens dubte un regall), les RATES n'han fet el seu niu.

 

Agafar el pot del cafè, ja no es hermetic, està romput.

 

Obrir aquella habitació, automaticament llevar la bombeta... no la vull ni veure.

 

Arreglat... feina, feina, hores de no xerrar, unes llàgrimes de pena, ara unes llàgrimes de nou aire. Més amplitud. NOU AIRE! per favor, ha costat però casa nostre encara és i serà més casa de s'amor.

 

S'amor no es oci, es feina i dedicació. I qui ara no ho creu ja men fara el comentari.

 

 

Aviat tornaré.

Tenc tantes coses per escriure...

Avui tan sols he deixat tornar a correr el primer que ha sortit... tan sols volia que qui ho volia saber sabes que hi soc.

 

Estic viva

Estic novement contenta

Estic amb noves energies

 

                                                                                                       Xesca Proh.

                                           Estiu de tirar tot lo vell i mal de coure, costa llàgrimes, però tard o d'hora tot i a tots mos arriba!

 

Gracies Jardí de l'ànima. Es cert... pot ser siguem un lloc acollidor... just els noms queden ben encasellats. Fins ben aviat.... Saps que et visitare, no falta molt de temps!!