Sabeu que me deman? Idó, despres de veure estadístiques que posen que s'espai de Sa casa de s'Amor ha tengut, 200 i busques d'entrades,.... Me deman, i qui deu haver entrat?

 

Clar que quan surts pel mon hi ha gent, amics, que te fan es comentari que ho han vist. Què, ò quines coses els hi han agradat. Vulguis o no, tens ganes de saber qui ha llegit ses teves paraules o qui ha vist ses imatges de sa teva vida. I que en pensen. O com els hi ha arribat.

 

No me vaig aturar a pensar-ho fins que vaig veure es nombre que ja vos he comentat. Pensava que no havien entrat tantes persones... I a partir d'aqui ha vengut ses preguntes.

 

M'agradaria que hi deixasiu comentaris. Clar que si! Mai havia possat fotos a un espai, o simplement mai havia obert sa meva vida a ulls de persones que quasi no coneixes. De fet, xerrant dels escritets que hi deix, no els havia mostrat més que a nes meu quadernet de devora es llit ò es meu capet, ni a ses persones de més a prop. Pot ser per tu no tenen massa significat. Però pots estar segur/a que per jo si, i per d'altres crec i esper que també. Estaria bé que a sa gent l'hi arribas el que troba aquí, però a part de pocs... no en tenc ni idea!

 

Vulguis o no, és destaparte.. i ja que et destapes, pot ser esperes que sa gent es destapi un poc a a tu.

 

                                                                                                     Xesca Pro.

                                                            De jo cap a voltros, amb ganes d'un poc de voltros cap a jo, i cap a tots.

 

 

 

 

Bon dia!!!

 

Avui és un dematí dematinós. Me pareix increible, però cert, es fet d'estar aquí escrivint. Heu vist s'hora que és?!! Jo m'estim més no mirar. Resulta que avui he anat a ferme una analitica, si si, ja hi he anat, no és que estigui esperant per començar es dia, nooo! Pensava que a Mallorca no estavem en condicions infrahumanes (ja mos entenem!) i despres de veure que m'he aixecat a les 6.15 per anar a que me foradasin es braç amb una agulla (cosa que no me fa cap ni mica, ni micona, de gracia) i xupasin sang... m'estic repensant com vam ses coses. No és normal! Però bé... no ha estat per tant!

 

Tenia una especie de pànic a ses agulles. Sobretot a ses agulles tipo moscard. Aqueixes dematineres que te xupen sa sang. Dic que tenia aquest pànic, i no dic tenc, perque avui m'ha parescut que ja no hi era. A veure, més que res, és sa sensació de tenir un cos extrany dins el meu... es fet de notarlo dins sa vena... aiiii

Avui no sé si pes fet d'estar encara a nes món des somnis, (aquell que estim tant!) ò perque...però no he tengut cap pensament de: atura ja! També crec que na Francisca ho ha fet molt bé. Ha estat molt fina i delicada. Gracies!

 

I bé. Com a consecuencia de sa meva extracció aquí torn a estar. Escrivint, escrivint i escrivint.

Bono... Crec que aprofitaré es silenci sepulcral que hi ha aquí per començar a fer feina. Abans aniré a menjar cosa que dec estar blanco muerte.

Abraçades matineres, que m'he aixecat piru piru avui...

 

                                                                                                                   Xesca Pro.

                                                                                       Amb un poquet manco de sang dins es meu petit coset!

Ganes... Ganes de tu... ganes de jo! Ganes de fondre es dos en un. Si és que és hermosa sa fusió. Ganes que me fan tornar a loca per tornar a veure't, tocar es teus cabells, besarte sa boooca (com bé deia en Tomeu nostro) I també d'ensumar es perfum que t'enrevolta, clar! Si es que fas bona olor. Olor que me desperta ses ganes de menjarte i sentirte. M'intimides... no m'havia passat mai!

Però és real?

Ditades de mel. Ditades de plaer que es disimula amb ses mirades justes, que fan que m'atrevesqui a esperar més i més. I esper i torn a esperar. I saps que m'agrada? Que s'espera no em fa desesperar. Que anar poc a poc m'agrada. Que ses ditades de mel que me donis siguin un gust que em fa somiar. Somiar, somiar, somiar... i es mati en despertar men don compte que es diuemenges són manco diumenjosos. I es dilluns manco endiumejats. I així cada dia fins a tornarte a observar.

No te conec, no me coneixes, no sabem més que el que ens hagin pogut contar. No sabem més que el que ens hagim volgut imaginar. Ni més del que ses mirades es diuen.

Però sé una cosa, ses teves mans m'agraden... i a tu ses meves!?

 

 

                                                                                  Amb ganes d'omplir els sentits, Xesca Pro.

                                                                                  Com quan teniem 16 anys.

S'altre dia, un s'altre dia ben mallorquí... Arribava a la vila i me vaig fixar, amb uns ulls com es d'un mussol, que sa primavera ja arriba, ja mos regala gotetes de color!

Ses primeres roselles estaven a ses cunetes des cami, llanguides i petitones... hermoses primerenques! Quina feina que tenen d'anunciarnos es principi des fi. Es fred que pasen amb lo fràgils que són... però hi són! I fan sa seva feina ben feta! Al manco a jo me van al.legrar es dia i sa vista!

Vaig respirar fort, com aquell que s'ha d'acabar s'aire,... Aquella sensació d'omplir els pulmons i tota jo de sol, aigua, terra banyada que comença a estar plena de flors, de verd, de fucsia, de rosa, de blanc, de groc... Quina sensació! Per favor! Me sent com una flor! Si sa veritat es que som ben flor... i m'encanta, no voldria deixar de banda mai aquesta part de jo que en arribar primavera se sent a casa.

Recordes quan correres pel camp i en arribar, rebentat, on vols aturar, te mires es calçons i estan plens de verd d'herba i groc de polen? No has disfrutar de correr pes troç!? Idò això anyor!

A casa, ja sabeu on és... comencen a obrirse flors, s'herba no té res a veure amb sa de ses fotos. Ara mateix tenc una selva. (de fet qui se presenti voluntari/a per ajudarme només m'ho ha de dir, convid a dinar a qui m'ajudi)

 El sol acarona ses parets i es moixos geuen calents damunt es marés, estirants i tranquils. Saps que se viu de bé a Mallorca! Na Fona ja és una altre historia, no hi ha ca que no s'assembli a l'amo. Ella només te ganes d'embrutarse de verd! Correr i arribar amb un pam de llengua.

Bé cosetes hermoses, vaig a mimir! ja seguiré escrivint de sa primavera o de diumenges o qui sap que me vendrà a nes cap en tornarme a posar aquí davant.

Besades d'amor!

Xesca Pro, com un lliri de mar

Gracies Ri! ets un amor! Gracies per llegirme, tan ràpid,i deixarme un comentari com es que has deixat. Tb pens que és un poc trist. però bé, es lo que deim tristor diumengera. No pasa res. Per sort no tenc aquets pensaments constantment. Ah! i tb gracies per dirme que no soc s'unica que li pasa!

Una besada molt grosa!