Això no seria possible sense voltros! No sabeu lo agraïda que estic de quan entro aqui trobarme ses vostres paraules acaronadores.

 

En principi, vaig llegir, ses persones (des de infants) necesitam deu abraçades al dia... Ens fam sentir estimats i apreciats i per tant, en consecuència, més segurs i feliços. Crec que aquets sentiments van enllaçats un amb s'altre, partim d'un per desembocar en un altre... ès com una catarata, que va passant d'una bassa a l'altre, i a l'altre, i a l'altre modelantse al seu curs, cada pic amb més força. 

 

Me sent dins aquestes persones. Ho dic així, perque n'hi ha, que mantenen ses distancies, tant psíquica com físicament. Jo per sort o desgracia, prefereixo pensar que per sort; NO PUC! M'encanta tocar i esser tocada, de cos i d'ànima! Com podeu veure i haureu vist m'encanta xerrar de sentiments i sensacions... i veure que arrib a certes persones i elles arriben a jo... UAU!! M'encanta!! Es tota una experiencia ben gratificant!!

 

No sempre tens aquelles persones, que voldries t'abraçasin, pell a pell. Dient sa meva veritat sobre això, no m'agrada que m'abraci sigui amb cos o sigui amb mirada, qualsevol persona, com a tots mos passa, supos, n'hi ha que prefereixo tenirles al marge i quan dic al marge, me refereixo BEN AL MARGE, de jo i el que m'envolta. No sempre ens tenim a prop en distancia física.

 

Saber que vagi on vagi sigui a 7, 13 ò mils de kilòmetres a lluny, i així i tot vos puc sentir a prop i ferme sentir a prop de voltros. Sentir aquestes abraçades necesaries. Sentir aquestes paraules que hem recolcen... ja me basta!Ja m'omple!! Ja m'omplen ses mancances que pugui tenir de mirades, de caricies, d'estones de prendre un cafè, d'estones de deixar passar es temps davall sa capa des sol allargats com a dragons, de converses infinites, de silencis que ho diuen tot, d'estones de jugar amb s'arena de sa Roqueta, de voltes amb bicicleta, de capbuçades dins aigua dolça, i dins aigua salada, de futbolins, de rialles, de llàgrimes, de sol i pluja, d'estiu, d'hivern, de tardor, de dolça i perfumada primavera, de VOLTROS, de NOLTROS... aiiiii

 

Gracies a tots per esser-hi, gracies per deixarme llegir-vos, gracies per llegirme, gracies (encara que soni a pomaria, ès així) per existir!!!

 

 

 

                                                                                                                                        Xesca Pro.

                                                                                                                   Sentin-vos a prop, hi estigui ò no.

 

 

 

Avui una altre reflexió des meu solet:

                                                                   "Hem de ser es canvi que volem veure al mon!"

                                                                                                                       M. Gandhi.