| Xesca's profileSa Casa de s'AMOR!PhotosBlogLists |  Tools  Help |
|
July 31 I sa panxa creixSeguim amb s'estil telegrama.... Present: -Feina a Deià. Directora de temps lliure. Escolteta d'estiu. No massa calor. Estres a nes numero 3 (boooo de dur). Ganes d'esser-hi. -Vivenda... en moviment, encara no esta fet del tot es niu. -Cusseta hermosa i un poc polisona. Onyx. -Un infant precios creix dins jo, transmetent-m'he positivitat i dolçor. Cosa que es reflecta,a n'aquets 6 mesos i mig d'embaraç, el meu bon estat i lluentor d'ulls: de ver que això es tota una experiencia que recoman a tota dona. I a tot home que la sabi compartir, per sort tenc un dolcet vora meu que es deleita de veure aquest futur en ple proces, difrutant del present. - No acces a internet. -Molt de moviment i kilometres. -Projectes de feina a casa. - Ganes d'estar amb els meus essers més estimats. gracies per esser-hi i fer-vos notar. Voltros sabeu qui sou... i jo qui sou voltros! Besadetes d'amor i fins en tornar!!! Garcies per ses enhorabones May 24 El passsat passat estàPresent:
-Poc temps
-Feina intensa, una setmana de curs internacional... amb habitació doble per jo tota sola i banyera hidromassatge. "Theme or Dream"
-Internet no al meu abast.
-Dos mesos més de curs per enguany, molts de treballs i uns quants examens a fer. Naturopatia
-Cussa preciosa de 11 mesos. Onyx
-Estimació plena de respecte. Simone.
-Panxa de 4 mesos i una setmana. Embaraçada!
Futur:
-canvi de casa fabulosa
-canvi de feina
-Internet al meu abast.
-Treballs d'estiu.
-Cussa preciosa. Onyx
-Amor, compartir, ple de respecte. Simone
-UN fill o una filla fantàstics.
- Sorpresa positiva
- Sorpresa positiva
petit resum de desiitjos i realitat.
Vaig a seguir sa feineta... Seguiré en un futur, llunyà o proper però segur que en un futur!
Besades dolces per qui les sabi apreciar
October 20 Contradiccions mentals que es reflexen amb lo socialSortir de nit -versus- dormir com un tronc.......................Estic cansada= dormir com un tronc
Sortir de nit -versus- estar a casa caseta casa...............Sortir per que? si no me fa ganes= casa caseta casa
Anar de festes -versus- tancament d'ulls instantani..........No aguant= tancament d'ulls instantani
Ganes si... en part, tenc ganes de sortir. No de marxa, lo que li deim marxes de divendres i dissabtes. No en tenc ganes. Tenc ganes d'anar a concerts que me facin il.lusio, anar al teatre a veure qualque obra que m'absorbeixi una estona. Les nits no tenc ganes de dedicarles a veure el mateix de sempre, encara que pugui sonar malament (no ho dic amb ànim d'ofedre res ni a ningu), ni sentir musica que no em diu res (renou, per a mi, molts de pics), ni tenir fum fins a la minima cel.lula del meu cos.
Quan en tenc ganes? un pic cada qui sap quan... un dia de sortir i desfogarse.... Ballar com si estas posseida.
Ara necesit desfogarme igual que fa anys. Pero amb diferentes vies.
Ara no me desfog sortint fins a les mil... als ritmes de vida canvien. I ja fa estona que el sortir de nit minva, en mi.
Estar fora de casa fins a les mil, o a casa fins a les mil... si però d'altres maneres. Sopars, festetes improvitzades i no tan improvitzades. Viatjes sempre que pug.
I d'altres dies que prefereixo anar a fer voltes per un mercat, una platja, un bosc, un poble poc conegut, una platja, una muntanya.... Quan ? de dia!
Llevors a la nit ja no tenc ganes de sortir.
Ritmes de vida diferents
L'altre dia em van dir;
-Tu no surts!!!? Iroooo, ido ets molt "hogarenya"!! Si ets molt jove!
Qui mo deia es gasta 100 e. cada pic que surt. I en part surt a tocar culs.
Jo me puc fer es "mojito" que vulgui a casa per un modic preu. Tocar cul, tb puc fer-ho a casa si ens ve de gust. I aquests euros, que per a mi son molts, els utilitzo per sortir de casa, clar.
Vaig dir que, per a mi, cent euros podria dedicarlos a viatjar. Em va demanar a veure si havia viatjat, i en vam xerrar una estona. I va dir que ell no havia anat mes enfora que al carrer de baix. Llevors la meva resposta va ser:
-I consideres que soc "hogarenya"? Aquells 100 euros per jo tenen altres destins. Sortir, si, pero més d'un pic prefereixo que sigui fora de Mallorca.
Aixi i tot si crec que un m'agrada estar a casa. Per sort o desgracia m'agrada molt estar-hi i dedicar-l'hi i dedicar-m'hi temps!
Bars?
Aixo ja es un tema a part... (rialles), de bars tambe n'estic cansada.
No de tots no mal interpretem. Dels que inclouen el mateix que al segon paragraf.
M'agrada anar a un bar perque em fa ganes. Per alguna rao en especial. Un bar acollidor, on la musica no es fa desagradable, on l'olor no es insoportable, i la gent no em sobra.
Aixo a Campos per ara, no ho trob. Ni ho cerc!
Ritmes de vida diferents.
Demà dematinet anam a cercar bolets... Demà dematinet vaig a dirfutar l'aire de garriga, la bona companyia i la natura mallorquina.
Ara vaig defora a jugar amb n'Onix, a llevar herba i veure el camp. tambe crec que n'Onix me dona una feina més perque fa una olor!!! crec que toca dutxarla, deu haverse revolcat quin sap on!
Bon dia! Bona tarda! o Bon Vespre!
Xesca Proh.
Possam-l'hi el nom que volguem... M'ès igual!
October 01 Terra banyada... sa terra de casaAvui tenc deu minuts més que de costum davant l'ordenador!
Dir que estic viva.
A sa Roqueta que comença a fer de tant en tant olor de terra banyada i herba tendre... (ses males herbes creixen, sempre hi son)
El jardí comença a ser jardí, és agrait.
Es roser no atura de treure roses i ulls que en preparen de noves, no li he llevat s'ull enamorat de sobre.
Sa passionaria que ja me preocupava de enfora, m'esperava groga. Amb aigua plena d'atenció, llum de lluna vella, i una poda sensible ha tret fulles groses per agafar el sol.
Transplants, esqueixos, sembrar bulbs... narcissos, tulipans, anemones, i més colors i més olors... ummmm
Tirar fems i fems... tirar passat, regalar passat. Quin mal tirar els records, quina alegria a l'anima, despres de possar un poc d'aloe a sa ferida, saber que la pell nova sera nomes de present! I pocs, i bons records de s'infancia.
Canviar els llençols... qui sap qui hi va dormir.
Rentar-ho tot, qui sap quants ratolins van dormir dins sa tassa de cafè.
Agafar sa tela més bona i cara de la casa (sens dubte un regall), les RATES n'han fet el seu niu.
Agafar el pot del cafè, ja no es hermetic, està romput.
Obrir aquella habitació, automaticament llevar la bombeta... no la vull ni veure.
Arreglat... feina, feina, hores de no xerrar, unes llàgrimes de pena, ara unes llàgrimes de nou aire. Més amplitud. NOU AIRE! per favor, ha costat però casa nostre encara és i serà més casa de s'amor.
S'amor no es oci, es feina i dedicació. I qui ara no ho creu ja men fara el comentari.
Aviat tornaré.
Tenc tantes coses per escriure...
Avui tan sols he deixat tornar a correr el primer que ha sortit... tan sols volia que qui ho volia saber sabes que hi soc.
Estic viva
Estic novement contenta
Estic amb noves energies
Xesca Proh.
Estiu de tirar tot lo vell i mal de coure, costa llàgrimes, però tard o d'hora tot i a tots mos arriba!
Gracies Jardí de l'ànima. Es cert... pot ser siguem un lloc acollidor... just els noms queden ben encasellats. Fins ben aviat.... Saps que et visitare, no falta molt de temps!!
June 05 En transitAcabat d'aixecar el vol, carrregada com una mula... Però ho he aconseguit, he aixecat el vol de nou.
Ahir horabaixa, despres d'un dinar amb els nostres amics de la vila de Castelo de Vide. Tres Dona Victoria, Roberta i Marino. Com uns pares i sa padrina. Dinar elegant. Un dinar carregat de vi, anys acumulats i consellls derroxats. Jo.... escoltava amb els ulls i les orelles. El cor em bategava fort. En Simone, es meu cor i jo sabiem que haviem de frissar.
Començavem es dinar de despedida amb es nostres amics a les 13.55. Sortiem des poble a les 15.00. Emocionats, omplint es cotxe des que ha fet de "pare" durant un temps, i corrent cap a Portalegre. Allà agafavem un "autocarro" fins a Evora.
Aquella hora i mitja de bus, i s'altre mitja de cotxe era la meva despedida solitaria del que fa molt que dessitjava despedir. Se'm plantejaven un merder de preguntes... un altre merder de respostes.
Pensava... com així això així?
Com així això aixà?
Qui sap! Ara ja m'es igual!.... o no. Sé que no.
Necesit transit... necesit un temps. VULL RESPIRAR PROFUND I SER CONCIENT QUE PARTEIXO!
Arribar a Evora...
Ara ja hi soc. En Simone. Es meu amor Simone. En Simone i jo. A despedirmos de na Mathilde, amiga estimada que també està de voluntaria a Portugal. És del Sud de França. I ès fantàstica.
Amb ella despres anirem cap a Lisboa. Allà amb la resta de familia que hem format, amb s'escenari de un platja portuguesa ens despedirem. I que no és guapo!!??
En haver difrutat tots aquest moments i deixar Portugal amb un bon gust de boca...
Enlairarmos, passar una nit a Barcelona, despertar i volar de nou a sa roqueta.
Dormir de nou amb silenci... ho anyor.
Tocar el meu llit i taparme sols amb sa mosquitera... ho anyor.
Veure es meus amors... ho anyor.
Veure en Toniet... ferli cuatre tonteries i deixar caure sa bava... encara no sé com serà es moment... però ja l'anyor.
Correr cap a la mar i entrar fent esquitxos. Botar de cop, fent panxada, deixar que ses llàgrimes es mesclin amb la mar. La mar mediterranea, sa que vull que em rodeji tots els racons del cos... HO ANYOR!
Fins aviat.
Xesca Proh.
Transició constant.
Més envant un poc més. Per avui no tenc més temps.
Des de es centre de junventud Portugues. Evora. Portugal.
Deixar paraules sense rebre resposta s'ha fet pesat i em fa pensar. May 14 Dingle, IrlandaAvui tambe fa sol...
Escric tan sols unes paraules des de sa biblioteca de Dingle, Irlanda, un poblet de pescadors ben tranquil i ben agud.
Aqui hem passat una setmana. Pensavem passar tan sols uns dies i seguir vltant per Irlanda. Els doblers volen! Aixi que hem hagut de canviar d'opinio i quedar aqui... no fa res! Aqui s'esta molt be, i es camping esta be de preu.
A mes...
Aqui hem nedat amb un dofi!!
He pogut complir un dels meus somnis d'infancia. Part d'ell. Sempre havia volgut nedar amb un dofi... no record quan vaig comencar a tenir aquest dessig...
Aqui ho hem pogut fer. Si si!
Hi ha un dofi, li han possat de nom "Fungi". Que des de el 1980 i busques va decidir viure ben a prop d'aquesta badia. No es sabem perque. Des de a les hores ell neda per aqui. I hi ha unes barquetes, res semblant a explotacio turistica, que uns quants cops al dia surten de sa badia.
N'hi ha una que per 12 euros t'acosta a on ell pot esser. Una altre que per 25 euros roman a la mar jugant amb ell. I si llogues un "neopreno"(25 euros mes), pots ficarte dins la mar i veure i sentir com es dofi neda arran de tu, possiblement baix es teus peus. Tambe pots esser molt valent i tirarte a s'atlantic sense. Pero vos asegur que amb es neopreno, va ser genial, tan sols tenia fred a sa cara... i quan duia una hora dins s'aigua es peus comencaven a tenir fred i ses mans tambe. Encara que dugues guants i sabetetes neoprenoses.
Lo fantastic?
Veure i sentir, com un dofi lliure, s'acosta a tu. Veure i sentir s'adrenalina causada per s'emocio que un cetaci de 3 metres i mig nedi a sa mateixa aigua. Veure'l entrar i sortir de s'aigua. Veure'l botar. No veure'l i que et sorprengui a un metre de distancia. S'emocio de viure el que havies imaginat i somiat!
La mar no es com sa des nostre transparent mediterrani. No. Es un verd oscur, molt oscur. Tan sols el podies veure quan era JUST devora tu. o defora de s'aigua.
Per favor! Com ja vaig contar a nes meus pares i a na Ri. Vaig haver de fer es mort i relaxarme... mentre realitzava i sentia.
Vaig haver de deixar de pensar el que estava passant. De comencar a sentir. Per despres en sortir acabar d'emocionarme del tot!
He realitzar es somni de nedar amb un dofi, si. Part del meu somni es tocar un dofi. Pero com mos va dir es pescador de sa barqueta.
"No l'intenteu tocar, si estirau sa ma per tocarlo, segurament partira, pensau que es un dofi salvatje"
He modificat part del meu somni, adaptantlo a sa possibilitat que he tengut de nedar amb ell i no tocarlo.. sabent que ell es lliure. Que no nomes soc jo que va a cercarlo... Sino que ell ve a prop. Dins la mar oberta.
Vos ho recoman.
Ara, partim a comencar 8 hores de bus fins a Dublin, quina ilusio... uuuf! I dema de nou a Portugal. A veure que passara amb es Voluntariat. Una abracada.
Perdo per sa falta d'accents i c trencada, i ses nostres cosetes, pero aquest teclat no en te! Besits!
Xesca Proh.
Amb un somni realitzat des de Dingle. Ring of Kerry. Irlanda. February 28 Avui sol solet!Avui fa sol...
Avui fa sol i el duc dedins...
Me despertat (lo que tan sols succeix a partir dels 15/30 minuts d'obrir els ulls), cantant i imitant animals i no sé quin tipus de coses més...
Vestirme aviat, no vull perdre sa calentor des llit... Vestir ses mateixes robes d'ahir. Me va agradar, plenes de color. Vestirme quasi sense haver sortit des llit, m'aixec i amb so mateix aixecarme ja tenc una cama dins es calçons... s'altre fluixetja, encara no està desperta.
Encenc es llum des bany... (Clic!) i aquest florescent només fa renou... Que són les deu!! Que ès aquesta versa que tenim tots de despertar!?
Tovalloleta blanca, aigua fresca i cara neta. Abans, m'he rentat ses mans amb or de sol.
Recull es recoll amb una pinça negre, de qualsevol manera. Agraeixo haver-la trobat dins "s'autocarro".
Anam a sa biblioteca a fer es nostres deures de português. Que per cert "já falo!". A a la fi tenim classes!! Encara que m'he entrengut més en dibuixar es mal son den Simone... Sa biblioteca des nostre poblet, ès fantàstica, sa llàstima ès s'horari que hi tenen, que fa que tot es mantengui nou, ja que, com aquell que diu, ningú pot emprar-la. Tanquen a les 17 h. Ja me diras! Ni un estodiant pot emprarla. Des d'eduació secundaria, ja que arriben a nes poble damunt les 18. Els més jovenets, pujen a nes "segon pis". On ben igual que a casa des meus pares, quan erem infants, era sa sala de jocs. Però els seus jocs es limiten a posarse ses clucales danvant s'ordenador i fogir des mon real... però a partir d'una imaginació emprestada, llàstima.
Em tornat a sortir al carrer i mmmhh... Aquelles plantes, que estava tan ansiosa per veure com eren ses seves flors, ara ja han començat a possar color!! Deixant de ser grans fulles verdes escampades per qualsevol redol de Castelo de Vide. Quina olor més dolça!! Són roses. A nes mateix temps, amb aquest primers raijos incidents, comencen a sortir els ulls dels bulbs, d'altres més promiscus ja han rebentat en flor i mostren la seva bellesa tot solets enmig del jardí, tan sols el rodeja terra, els demés van més tranquils i es desencogeixen poc a poc (devagarinho com diuen aquí).
Xesca Proh.
Tan sols un alè
February 26 Parauletes des d'es Racons arraconatsCastelo de Vide A punt d'arribar a la meitat del meu Servei de Voluntariat Europeu. Final de febrer del 2007... I es temps segueix passant ben ràpid. -pens: “tendrà qualque cosa a veure amb sa "Ressonància de Schumann"?-.
Segueixo bé, unes coses millor i altres com sempre. Tot i així, contenta, pensant, imaginant i preparant nous projectes. Pot ser vos en xerri més envant de cap on van es truis, sa veritat ès que encara no ho sé ni jo! Hi ha tant... i a vegades pareix tan poc!! En quant a nes projecte, que en teoria esteim fent durant tots aquests mesos... podria dir que està igual que al principi, cosa que ha fet que sa moral pujas i baixas més d'un pic. Sa cosa, ara, està més controlada... a moral me refereixo. He de dir que damunt terra, herba, amunts i avalls, rius i riarols he preparat poques excursions, ara bé, per dins... Han estat, són, i veig venir que será un descobrir racons que encara són ben verges. Racons… des que he de retirar ses teranyines amb un bastó de porrassa. Delicadament, i quan vull, ò necesit, amb es seu característic renou de fuet amenaçador i follet giravoltador. Depen de ambdues, sa teranyina i jo. Racons... obscurs com es vespres de lluna nova dins un pinar. Tant obscurs com en tancar els ulls en voler dormir, cobert per tot es tapament, de cap a peus, tot i més, i només surt un trosset de llomet que frisses de tapar tot d'una descobreixes que es silistre acarona ta esquena. Obres els ulls i per molt que els bades, no veus més que OBSCURETAT. Tant amb es cap davall es cobertors, i es cos arrufat més no poder, com quan treus sa punteta des nas amb es punys, aferrats a ses galtes, estrenyent ses mantes. I es peus amb es dits cap endins... ben endins. Tens 13 anys i és OBSCUR. Racons... tan lluents i calents com sa claror d'un llum d'oli en calar-l'hi foc... Tan lluent com aquells arcs de Sant Martí, de fa uns anys, que pensavem correr fins a nes seu extrem i topar-mos amb s'olleta. Ara bé, d'aquest derrers racons has d'encarregarte de refegir oli, si no... ja ho saps: S'APAGUEN! I l'has d'agafar fort amb una mà, i endinsarte dins tu mateix, i donar claror per menjarte s'oscuretat dels altres, per veure, observar i tornar a veure i observar, callar... i analitzar. Un dia ho entendras! Si no és que ja ho has entes avui... pot ser serà demà, o un demà, o un altre demà. Hi ha aquells recons que en passar-hi, veus que els tenies abandonats fa molt, pot ser massa. Ara ja hi ets. Retires ses cortines blanques, lleugeres, semitransparents i pessades a nes mateix temps. Amb un moviment de mà, ràpid i circular, fregues es vidre i penses "Els hauria de fer nets un dia d'aquets", te n'oblides just haver-ho deixat passar pes cap. Obres de bat a bat ses finestres per fer fogir s'olor a humitat i fongs... Sembraras un Jessamí per perfumar. Sorprenentment et donarà flor més aviat que de pressa! Et sentiras a gust a n'aquest recó dessolat, miraras la roda de fora, gaudiras, pintaras sense pensar, pensaras amb pintar, ploraras i riuras... Encara que ets concient que no rius tant com fa uns mesos. N'ets tan concient com que de d'aqui a no res tornaras a riure tant o més. No et preocupes, simplement te n'ocupes i és suficient, més que suficient. Somrius.
Molts de pics sotmessa a SOLETAT. A RES. A UN NO RES.
S'ha fet pesat... però clar, depen des dia. Molts de pics depen tan sols de si fa sol o si plou. De tan en tan m'he volgut creure que era s'única evidencia des meu estat. S’exterior. Somrius de nou… Encara que no ho volgués pensar i creure i creure i pensar, hi havia molt més que me rovegava ses venes, i me xuclava sa sang, sa rialla i es voltant. ~~~ Després de veure que passa es temps i molts de pics tan sols faig perdre'l. Vaig decidir viatjar. Amb un pensament de: “M’ès igual sa seriositat de ses cares que no m’importen, en tonar torn… Ara; JO!” Es poble, sense massa que fer, per preciós que sigui no deixa de ser un escenari sense guió. No en vull ser actriu, més que en els moments que m'han de mester per s'assaig… i primer, necesitam um guió… Així que revol per diferents papers com una papellona primaverenca, i per originals ambientacions, amb varietat d'atrettzo i de companys de repartiment. Amunt i avall, dreta i esquerra, de Portugal, platja amb mar forçuda, que et fa ballar anatòmicament en contra de sa teva voluntat... i et deixes dur. Copinyes amb tamany relatiu a l'atlantic, iguals i diferents en comparació a ses nostres mediterranies. Mans i ulls que demanen els doblers que no tendran a cap de més... Surf, cans que corren jugant amb un desconegut, soletat, tu... Confussió de sentiments. Soletat SOLETAT, tan sols per uns minuts dins un mes. SOLETAT SOLETAT Tan desijada i rebutjada altres moments... Rodejada i sola. Mamballetes, flamenco en viu, cançons que te rebassen s'ànima i te la deixes rebassar de goig. Sabates de “topos” amb tacons. SOLETAT, mir al cel cel i veig el mateix quadre que vaig crear amb la ment aquella matinada en pujar a s'avió. Novembre…Varsóvia, 5:30 des matí. Avui… Lagos, 5:30 de s’horabaixa. Però reconec aquesta imatge, i amb sorpressa torn a pensar, "L'he de pintar!... conseguiré reproduir sa seva gama?" ~~~ Fins prest a nes que mos veurem aviat, sobretot a nes meus pares estimats!! Que venen aquest cap de setmana. I ben aviat a ses nines que estan Barcelona, i es nin, i es nins, i na Ri i en Rafel!! Que bé!! I fins un prest, no tan prest a nes que mos veurem més envant… Encara que dins jo, vos veig molts de pics, de tant en tan es vespres en dormir, i de tant en tant de dia en somiar. I a nes que possiblement, per no dir lo més segur, no mos veurem mai si me deixau unes pareuletes sabré que heu passat per aquí i si no… m’ho imaginaré, o no. Per acabar: Aquest cap de setmana, ahir, vaig a anar a veure s'obra de teatre de “El Petit princep”. A nes teatre de Lisboa. Va ser fantàstic!! Vos deix amb:
"Els ulls no son capaços de veure lo essencial, tan sols el cor pot fer-ho." "Tots els adults han estat infants, encara que molts d'ells se n'obliden." "Estimar no és mirar-se un a s'altre, sino mirar en sa mateixa direcció." Frases que des del Petit Princep ressonen dins sa meva cervellera. Esper que sigueu feliços i se dibuixi una rialla a sa vostra dolça cara per petit que sigui es detall!! Una llarga abraçada a tots i a totes!!
Xesca Proh. Interior-exterior-interior.Obri-tanca-obri!(exercitant) January 17 Denfensem la nostra llengua... i si no és per llei, que sigui per moralitat!
January 08 Ni aquí ni allà...
Arribes... i no arribes. Tu, tan forta i tan sensible.
Sempre el mateix, en trobarte situacions que no sabies de sa seva existencia, o volies pensar que així no era...
Escoltes:
- Tu ets forta! Tu pots aguantar-ho! - d'una veu amiga, familiar, que possiblement no sap que t'ha de dir, o pot ser està convençuda del que deixa sortir de sa seva boca per penetrar dins es teu cervell-.
Moltes vegades he pensat i contestat:
- Soc forta quan és necessari esser-ho. (Així ho sentia en contestar-ho)
Ara pens:
-I UNA MERDA!!
Sé que no és més que sa necesitat d'un crit i un alè profund, païr quatre situacions, i au... tirar endevant, sentir i disfrutar. Com sempre.
Ho sé, peró tenc ganes de pensar i pens:
-I UNA MERDA!!!
Qué és aquesta electricitat dins es meu cos? A que és degut sentir-m'he amb ganes de vomitar? A que vé, notar que just que pensi sa paraula "FORTA", els llagrimers vulguin brollar? PUF!! -alen fort-.
Acab de tornar... si si, amb ganes, amb ganes autoconvençudes,... Ben igual que aquest sentiment que m'oblig a tenir de ser forta.
Racionalitzar. Pensar ses coses, analitzarles, i arribar a una conclusió que me convenci del que "inevitablement" he de creure, realitzar, viure, oblidar, aparcar, esperar, treballar, lluitar, coneixer, gaudir, respirar, riure...
Ara toca viure aquí. No és un drama, clar que no. Es una realitat a sa que demà i sino passat demà tornaré a formar part amb ganes!
Però és sa meva primera experiencia amb aquestes sensacions dividides entre dues vides i dos països, sense cap conexió més que jo mateixa, únicament jo. Al manco sa primera amb una certa maduressa i conciencia dels fets.
M'he passat es Nadal entre aquí, allà i enlloc.
Clar que he disfrutat. Clar que hi ha hagut moments inoblidables. Clar que hi ha hagut moments en que estava clarament a casa.
Els que m'han retengut, impresionat... ò que m'han abraçat més?!
Arribar a casa i sentir que està buida, perque tu Foneta, tu ja no hi ets... Cada dia despedirme de tu, en passar per on estas enterrada... Cada dia un fins ara. Sabent que és un fins mai.
Ses Nines, ai amors... Sempre amb voltros!! Aquesta complicitat que ara sent com si la m'haguesin rebassada. Aquelles mirades, aquest sentiment de calor, de confiança absoluta. De xerrar de tot, i aquest TOT és natural. (Quí son "ses nines" ja ho saben, i qui no ve massa amb ses nines i és com si ho fos també!)
Aquí no tenc això.
Ballar...
Ballar amb tothom i amb ningú. Tancar els ulls abraçada a tu i sentir el teu alenar i ses parauletes en xiuxiueig.
Aquestes rialles que tan sols entenem tu i jo, amor.
Aquestes reaccions que per altres precisen explicació... i per noltros... s'explicació és es moment. Una mirada rápida ens conecta a l'instant.
Sa panxa d'ella no atura de creixer.Es menut va agafant espai. Esperaré ses fotos de panxa creixent amb ganes de sentirla i tocarla. Emocionats. Acaronant amb fets i paraules qui d'aqui a uns mesos será aquí. Seran pares. Dolços i sempre disposats a esser-hi.
Moments inexplicables, extrets d'una pel.licula que encara no he vist. Però n'estic segura, tanta màgia no pot ser real.
Massatges... llençols negres. Sensualitat que rebosa... 30 hores... Ara, setmanes després encara pens amb tu.
Complir 25 anyets... Amb els que estim.
Anar a n'es poble de devora i sentir-m'hi extranya, més de lo extranya que soc aquí.
Hipersensibilitat.
Tenir-t'he a casa i no veure't. Tenir-t'he a prop i sentir que els silencis ho diuen tot. Que ses paraules no surten i ses abraçades son cómodes. Te sent lluny, però no et vull empenyer cap a jo, sé que no és així. Confussió... No he tornat per ferla més grossa. Tranquil, em mantendré al marge i d'aquí a no res desapareixaré. Passaré desaparcebuda. Dissimularé. Deixaré camí lliure i, fora de casa, no et miraré més de lo necessari.
Preparar maletes i fer sa derrera repassada... Sa meva nina està fins una hora abans de partir estimant-me amb sa mirada. Feim un gravat mental de nosaltres, de sa nostra amistat que no es sap creure que passarà molt fins que ens retrobem.
I es coret, es coret arriba poc abans de partir, jo estic intentant eliminar coses innecesaries de dins s'equipatge. Me permet es luxe d'agafar dos jerseis, un que m'agrada per lo cómode i s'altre per guapo i suau... Un moment en que m'ho planteig tot milimètricament. Sé que hi haurà sobrepes, clar que si. I encara not es Martini dins jo, i sent sa música que he sucat fins a nes derrer moment. He ballat com una moixa que sap que es pot deformar com el fang, que pot fer el que vulgui ja que en dues hores deixarà passar el temps en la distancia.
Dorms a sa butaca, ben igual que es derrer pic, amb s'única diferencia que avui encara no ronques.
Adeu,... torn,"Aquesta corona me va tocar amb es pastis de reis, es per tu. Cuida't."
Aviat cap a nes cotxe.
Arrancam amb es meus pares cap a s'aeroport. Avui estava més que a punt, amb ses maletes a fora i s'abric ben posat, tan sols em falta embolicarme sa palestina pes coll. Uns minuts després me la llevaré... però ara parteixo, vull calor, es prest, es sol vol sortir i jo convençuda que tenc fred.
Partim amb temps, són les 7.30 del matí. Avui no mir enrere en començar es camí de partida. Ella no hi és, i es llum... apagat.
Volem tenir temps per dirmos el que ja sabem. Per mirarmos i berenar junts.
Els mir, intentant pintar el pentinat que duen, ses seves cares encara sense rues, ses seves mans, es seus moviments... ses seves preocupacions i dessitjos.
En principi fins a s'estiu no ens veurem de nou... En persona. Ja que sa càmara web que em van regalar, amb amor, s'ha de possar en acció.
Recream sa situació del passat setembre.
Ara ja he de partir... s'acosten a ses cintes vermelles per ses que mos fan voltar abans de passar pes pip~pip.
Només mir es camí quan vé una volta, no deix de mirar els ulls des meus pares...
Cada pic que me gir hi son. Es derrers cops veig a ma mare que es va a seure. Deixa lloc a nes seu home. A nes nostre home. I mon pare segueix allà, esperant que desapereixi sa meva silueta. Esperant amb aquella mirada que diu més del que ell xerra. Esperant que sa seva nina, es seu ocellet torni a volar cap a terres portugueses.
Li tir bessades fins que ja he de fer via a anar a sa porta B... Encara que els seus ulls no riuen, ell si.
Els estim. L'estim. Me quedaran ben endins ses seves paraules. Poques i valuoses. Consistets com ell tot sol.
Hores de retard, dia sencer d'aeroports, s'MP3 es dorm, maleta extraviada, papers, coes d'espera, voltes per magatzems de maletes que romanen esperant a l'amo, i l'amo desesperant per elles.
Agaf es bus, amb dues, no tres maletes. Així i tot, pens:
"He duit sort! Si ja me veig en feines així, que hauria fet amb s'altre?! Aviat arribarà. Millor!"
Dins es bus, un jove es seu devora jo. El convit a unes mossegades des meu panet, ell a uns glops des seu Sumol de taronja. Des cap d'uns minuts ja sé que és de nom i que està fent pràctiques de veterinaria. Xerram... fins que ens dormim. Arribam i ens despedim. Diu que passarà pes poble i si no, ens veurem a Portalegre... queda pendent que em convidi a un Gintònic i que un dia li doni a tastar es Xoriguer.
_(Ara he fet una correguda cap a nes bus, m'acabem d'avisar que sa maleta estava en camí! Ja la tenc, aquí, devora jo!)_
Vull seguir, però primer hi ha d'haver sa reubicació necessaria. Aquelles hores de transició. O dies.
Retornar.
Es meu cos és aquí i sa meva ànima encara no ha decidit on està, sé que no l'hi queda molt. Cada pic la sent més a prop.
Xesca Pro.
Com sempre i com mai.
November 20 Convertint-m'he en caragol??Un mes i mig, dos mesos i van passant… El temps passa a poc a poc, i a n’es mateix temps és tan ràpid com sa mirada atractiva que has trobat en mig de sa gent, i ja mai tornaras a captivar. No duc rellotge fa anys, diria que tenc una bona noció des temps… O més bem dit, més o manco sé a quina hora me trob. El tema “hores”, sempre m’há parescut una invenció humana més per controlar… No vull dir que no pugui anar bé. Hi há situacions en que és necesari controlar el temps. Com més va més. Tot va per hores, minuts i segons. Aquí pareix que no han existit mai els rellotges… Ni tan sols sé si han existit els calendaris. Però sigui com sigui, superen i de bon de ver, el que era el caràcter mediterrani autèntic. Per exemple el lema de Menorca; “Ets a Menorca, no frissis”. Que encara podem adquirir per uns euros, imprés a una d’aquelles camistes que et fan reconeixer, i a mi envejar, una persona que há tengut sa sort de respirar i passejar per Menorca, illa de sa que n’estic enamorada i a sa que sempre vull tornar. He de dir que no m’há passat amb molts de països, ò llocs que hagi visitat, amb tanta intensitat. Ses coses van a poc a poc, amb persimonia, amb lentitud, a vegades me sembla que fins i tot es respira desgana... Me consider una persona tranquila, que encara que més o manco sabi a quina hora es troba, no frissa... Es fet de no frissar i asaborir cada petita passa del que pugui estar fent me condueix a fer tard molt de pics. Jo ho intent controlar! Hi ha hagut temporades en que he aconseguit no fer més que deu minuts tard, i pics contats, (que se m'han fet extranys), esser sa primera a les tres i mitja a nes Barceló... Repeteixo me sobren dits d'una mà per contar aquets inusuals moments. Idò això tranquila, si... però, com ja vaig mig descobrir en respirar l'aire de Canaries durant uns quatre mesos, l'aplatanament (com deien es Chachos canaris) generalitzat en tot i per tot, m'arribava a estressar. No sé que corria per les seves venes, però no me pareixia que hi tenguesim el mateix líquid! Ses coses van avançant com un caragol, com un caragol que a més... S'atura a nes bar perque té ganes de fer un café, que en sortir des bar troba un amic a s'altre part de carrer i recorda que l'hi ha de contar mitja vida (fa dos dies que no el veu), i acte seguit se n'adona compte que ha deixat ses claus de sa feina a sa biblioteca on havia anat a llegir TOTS els diaris des dia, i clar... quan surt de sa biblioteca de nou, vol un altre café perque ja comença a ferse fosquet i necesita cafeina intravenosa per funcionar, i res, un altre amic,... voltes en espiral, i cafes per funcionar... A nes final està massa cansat per fer feina, i per casualitat passa per l'esglesia des poble i veu que ja es massa tard!!! Es hora de deixar sa feina per avui, home!!! Que hi ha sa dona i es fils a casa!! Això no és familia ni és res. Vaja pare, que es passa es dia fent feina!! I mentre... a sa feina... Voluntaris que començen a dur sa casa a ses espatlles i deixen llim per on pasen, s'estan converitnt amb caragols. No volen, no volen babajar tot es dia, nooooo! No volen! Però ses circumstancies els estan començant a afectar, comencen a menjar fulles verdes i a caminar a poc a poc. Serà el clima? O serà personal!?
Xesca Pro. Amb més ganes de ser papellona que caragol! October 06 Visca sa bellessa!24.Setembre.2006
Aquí seguim...
Dues setmanes,
que despres d'un Gran canvi,
vam avançant dins una dinàmica relaxada.
Mmmmm...
Això és un plaer!
Després de païr el que vos comentava anteriorment,
tan sols puc gaudir el que tenc per viure aquí.
Com suposam, quan canviam de lloc, pais, poble...
ò el que suposi un canvi vaja!
Necesitam un temps, un proces, que ens permeti adaptarmos,
si el resultat és positiu, sense adornarnos ens sentim involucrats amb el que feim e integrats a on som!
Per sort per ara és així,
cada dia me sent més dins on soc,
més al meu lloc,
amb ganes,
amb interes i amb ganes de saber més!
D'omplirme del que hem rodeja...
Xesca Pro.
Un parell de setmanes a Castelo de Vide
September 18 Castelo de Vide, nova aventuraJa hi som!!!
De nou a escriure, aquest cop des de allà... ja no som aquí. Ara som allà!
Avui és dilluns, dilluns dillunos, es meu cos té ganes de més però crec que està un poc saturat.
Tot es nou, com vam comentar amb uns amics abans de partir, fins i tot es camí cap a nes bany es nou.
Es cos ha d'assimilar nous moviments, i es cap nous pensaments, nova llengua... i nova soletat!
Aquí tot és genial! Si ho és, no ho puc negar... ses coses van rodades.
Me brinden oportunitats que havia dessitjat molt!
Hem pasen coses que pareix mentida que puguin passar tan seguides.
Són petits detalls, però qui me coneix sap que aquest petits detalls m'omplen molt. I que molts des que me trob aquí els havia somiat.
Per qui no ho sabi, ara fa una semana que estic a Castelo de Vide, un poblet de uns 3300 habitants més o manco.
He vengut a fer un voluntariat, des Servei de Voluntariat Europeu, es de més llarga durada,
ni més ni pus que un any.
El projecte que se m'ha plantejat i he acceptat és fer un itinerari de montanya,
amb els seus circuits de mountain bike, de piraigua, d'asse, etc...
Realitzar una guia i al final anar guiant a la gent per la montanya.
L'altre projecte és treballar amb els nins del poble, fent tallers diversos,
però generalment ensenyarlis de la ma del vellets d'aquí les tradicions de la regió.
Aquest segon, damunt papers es és que ha firmat en Simone,
es voluntari Italià que aquesta setmana arriba.
Al fi interectuarem, farem feina junts a ambdos projectes.
Per jo millor ja que decidir cap a un o s'altre me costava molt!
Els dos m'atreuen massa per deixarne un de banda!
Ara per ara.
Aquesta setmana he organitzat i realitzat sa primera excursió.
Va sortir molt bé!
També vaig organitzar aquest més encarat al teatre pels nins!
Ferem el primer taller, sorgí bé.
Encara que no estic avesada a fer feina amb tan pocs nins.
Eren tan sols vuit, i amb es cul en punta!
Però va ser un bon principi!
També és nou sentir tot lo dia portugues i anar amollant paraules.
Sa gent es nova. Sa casa es nova. Els horaris lleugerament diferents!
De fet jo tenia pocs horaris...
Bé, per avui ja me basta d'escriure... vos he encetat es tema.
Ja sabeu que faig i a on...
A poc a poc vos aniré amollant pensaments, sensacions, i sentiments...
Tenc tot un any per endevant per experimentar!
Avui és es primer dia que he notat la soletat en mayuscules.
M'agrada estar sola.
Encara que m'agradaria poder fer xisclar es dits i pegar un bot a casa!
Poder compartir les sensacions que per ara tenc.
Que encara que per ara són totes positives i sensacionals, fantàstiques podria dir,
una cosa no lleva s'altre i totes elles s'han de païr, assimilar i colocar al seu lloc.
Any de creixament!
Any de fer feina fora i sobretot dins jo, com bé m'ha dit en Tiago amb qui ja hem filosofat un dia sencer.
Fins aviat!
Xesca Pro.
Des de allà cap aquí i d'aquí cap allà!
June 05 Mancances desmancades gracies a tu!Això no seria possible sense voltros! No sabeu lo agraïda que estic de quan entro aqui trobarme ses vostres paraules acaronadores.
En principi, vaig llegir, ses persones (des de infants) necesitam deu abraçades al dia... Ens fam sentir estimats i apreciats i per tant, en consecuència, més segurs i feliços. Crec que aquets sentiments van enllaçats un amb s'altre, partim d'un per desembocar en un altre... ès com una catarata, que va passant d'una bassa a l'altre, i a l'altre, i a l'altre modelantse al seu curs, cada pic amb més força.
Me sent dins aquestes persones. Ho dic així, perque n'hi ha, que mantenen ses distancies, tant psíquica com físicament. Jo per sort o desgracia, prefereixo pensar que per sort; NO PUC! M'encanta tocar i esser tocada, de cos i d'ànima! Com podeu veure i haureu vist m'encanta xerrar de sentiments i sensacions... i veure que arrib a certes persones i elles arriben a jo... UAU!! M'encanta!! Es tota una experiencia ben gratificant!!
No sempre tens aquelles persones, que voldries t'abraçasin, pell a pell. Dient sa meva veritat sobre això, no m'agrada que m'abraci sigui amb cos o sigui amb mirada, qualsevol persona, com a tots mos passa, supos, n'hi ha que prefereixo tenirles al marge i quan dic al marge, me refereixo BEN AL MARGE, de jo i el que m'envolta. No sempre ens tenim a prop en distancia física.
Saber que vagi on vagi sigui a 7, 13 ò mils de kilòmetres a lluny, i així i tot vos puc sentir a prop i ferme sentir a prop de voltros. Sentir aquestes abraçades necesaries. Sentir aquestes paraules que hem recolcen... ja me basta!Ja m'omple!! Ja m'omplen ses mancances que pugui tenir de mirades, de caricies, d'estones de prendre un cafè, d'estones de deixar passar es temps davall sa capa des sol allargats com a dragons, de converses infinites, de silencis que ho diuen tot, d'estones de jugar amb s'arena de sa Roqueta, de voltes amb bicicleta, de capbuçades dins aigua dolça, i dins aigua salada, de futbolins, de rialles, de llàgrimes, de sol i pluja, d'estiu, d'hivern, de tardor, de dolça i perfumada primavera, de VOLTROS, de NOLTROS... aiiiii
Gracies a tots per esser-hi, gracies per deixarme llegir-vos, gracies per llegirme, gracies (encara que soni a pomaria, ès així) per existir!!!
Xesca Pro.
Sentin-vos a prop, hi estigui ò no.
Avui una altre reflexió des meu solet:
"Hem de ser es canvi que volem veure al mon!"
M. Gandhi.
May 25 Let On hI hA!No sé si això és viure a nes món real, ò és el que m'havia imaginat durant temps i ara he acabat sense sortir del món dels somnis.... Serà que no m'he despertat!?
Qui sap!? Qui sap si sa vida és real ò és una pel.licula, un somni, som titelles manejades però un nin engrescat,
Qui sap!!??
El que sí que sé és que m'ès igual. M'ho prendré com és pito des sereno!! Clar que li donc importancia al "com van sorgint i sortint ses coses". Però hi ha tantes vegades que les "casualitats" són tan "casuals" que no saps on trobar sa resposta, ò qui te digui "això és això/així per això"... que ha arribat un punt que tan sols donc ses gracies a tot i tothom. GRACIES GENERALS I AMB MAJÚSCULES!
I ara bé, després d'havervos tirat, com sempre, uns pensaments melosos i un tant metafísics damunt, vos contaré el que ara vé a sa meva vida estimada.
Pot ser vaig deixar un poc a l'aire els detalls i ses vivències d'Eslovenia, contades d'una forma més... com li diría? més de peus a terra, no sé... Bé, pot ser que per ara tan sols fos moment d'això. Ja arribarà qualque dia, en tenir més temps, i pot ser també un ordenador que m'ho permeti fer des de casa. Tema fotos i tot això. No és que no en tengui ganes!! En tenc i moltes! Ganes d'actualitzar aquest espai a nes que tant apreci li tenc i agraesc de tot cor ses paraules que m'hi dedicau, sigui aqui escrivint-m'ho, ò quan m'ho deis a mi directament. Gracies mil per llegirme corets!!
I ara vé lo bò!!
M'en vaig! M'en vaig! M'en VAIG!!! Torn a Partir d'intercanvi cultural.
Aquest pic toca Letònia, pais que mos sona d'Eurovision, de sentir Latvia 3 points!!
Idò si! Pais del mar Bàltic. Es troba mesclada amb els països de: Polonia, Lituania, Russia, Alemanya... Per allà!
Vos contaré més coses quan hi hagi estat. Que a part de que està a punt d'entra-hi en funcionament l'euro, que tenen conflictes per les llengües (ses persones ruses, de parla russa i amb passaport rus, no són ben acceptats)... Vaja que per ara no tenc massa coneixaments d'aquest pais. En tornar duré informació de primera ma!!
Quines ganes!!!
Aquí partim amb un projecte preciós, molt ben organitzat, i amb un bon fons. El projecte es titula:
"PAU I ART"
Sa pau a través de s'art. I tocarem molts d'arts, en principi. Cantarem i ballarem, farem teatre, escultura, pintura, graffitis, video... Com pot ser tan fantàstic!!!???
Hi participam: Espanya (tots som de Mallorca), Polonia, Letonia, Lituania, i Alemanya.
Més o manco el que vos he contat és el que sé. En tornar vos seguiré contant. Ara vaig a dedicar ses meves derreres hores per aquí (fins dissabte 3) a sopar i xerrar amb es meus estimats pares i a fer sa bossa, que a les 7.15 partim!!
Bono corets. Tenc molt més que contar-vos, però no hi ha res que no pugui esperar a ser contat!
Tan sols dir-vos que es verb volar m'encanta i de cada dia més. Que soc feliç, que m'encanta ser-ho i reforçar aquest sentiment dia a dia. I que disfrut de dir GRACIES!
Jo VOL
tu VOLES
ell VOLA
noltros VOLAM
voltros VOLAU
ells VOLEN
Fins ben aviat!!
Xesca Pro. LET ON hI hA. A punt d'estirar ses ales i emprendre el vol!!
Aquest pic vos deixaré amb una reflexió d'un des meus sols:
<<Dejaré de ser una persona útil el dia que ahogue la voz de la conciencia que hay en mi.>>
Mahatma Gandhi.
April 27 Fluidesa influidaQuan es sentiments et corren per dins com marejats, quan patinen d'un lloc a s'altre sense que els puguis diferenciar... ò al manco sense que ho tenguis massa clar. Ara mateix tenc un barreig d'aquest tipus. Nostalgia mesclada amb ganes de seguir. Això sentia un des derrers dies de s'intercanvi a Eslovenia. Sempre que he anat de viatje, sigui a un intercanvi cultural ò qualsevol altre tipus de somni que em permeti volar alluny, sempre... he estat contenta d'es retorn, des final d'es somni viscut. A hora de partir d'Eslovenia, e Italia, aquesta descomposició física i psíquica de sentiments ja s'havia possat a nes seu lloc. No vull dir amb això que realitzas es retorn a Sa Roqueta estimada com si res, com si res hagues passat. Sino que lo que havia estat uns sentiments confusos començaven a donat fruits, començaven a explicarse per ells mateixos... i per tant podia respirar sense un pes al pit. Durant tots aquests dies a fora la rialla ha dominat la meva expresió, tot tan sols com a reflex del que vivia al meu interior gracies a compartir. Supos que com cada pic es meu cos i sa meva ment, i ànima, perque no?... s'havien possat d'acord per enriquirme de nou. Sentiments, experiencies, persones, il.lusions... i tot això compartit! Sé que possiblement aquest escrit no diu res massa clar. Per jo és transparent... i així i tot no puc descriure'l amb paraules. Però supos que quan xerram de canvis interns, o més que canvis interns, podriem anomenar-ho modelatje interior, costa possarli un simple nom. Són sentiments! Obrir els ulls a diferents pensaments. Aprendre a acceptar i apreciar el que no compartim. Tenir empatia cap a una persona que no hem vist mai abans a la nostra vida i aseguraria que no tornaré a veure. I passar de no coneixer a una persona a no voler que desapereixi de sa teva vida? Crec que aquesta derrera frase diu molt dels modelatjes interiors anoments mes amunt. Són moltes emocions, dins un contexte que també és realment nou! NOU! NOU!
Talment un somni. Talment un vol. Talment una vida alluny que no tornarà més que en records, olors i música... i com bé he dit, amb aquests angels de Mallorca que he conegut, que vull mantenir a prop. Encara que no sigui físicament tot lo que voldria, d'ànima me basta.
Don gracies a TOT per permetre que hagi disfrutat tant i hagi tornat carregada d'energia renovada.
Possiblement més envant vos posi un escrit més planer del que ha estat aquest nou intercanvi. Avui tan sols estava preparada per donar gracies i sentirme afortunada de cor! A poc a poc podré xerrar més del que ha estat la gent, el pais, les flors, el programa de l'intercanvi en sí, l'estada a Eslovenia, la que hem tengut a Italia, les festes, la pedra, el vi, la locura, la cordura, el volar i el sentir!
Besades i una forta abraçada de retrobament! Amb amor, Xesca Pro. De nou a sa Roqueta amb energia IatalianoEslovenamallorquinada! Ifluida per essers Turcs, Lituans, Rumans tot dins el mateix sac!
April 04 ES LO que VENIA!Idò si!
Qui m'hauria dit que aquest abril tb podria viatjar?? No sé si l'hauria cregut! Ilusament si, però en conciencia de peus a terra... es meu capet hauria dit; surt de sa teva bimbolla!
Després de repetirme tants de pics, dins es meu capet i en veu alta, "enguany conforma't, enguany disfruta de ses margalideres de sa casa de s'amor, no esperis respirar ses flors d'un altre lloc..., aquest abril Mallorca..."
Arribava a n'es punt que... si, m'havia conseguit reprimir (per pura realitat economica), ferme s'idea de disfrutar de sa "meva" gent, sa "meva" terra, na Fona (que tb té necesitat afectiva),i es pocs moixos que queden a casa... i sencillament posar un poc al dia sa casa de s'amor, i a jo mateixa.
Me pareixia mentida que a poc a poc s'idea, que inicialment era terrorifica, anas passant a...
" Ummmm! que bé, caseta, sol, flors, rialles, bicicleta, essers coneguts que encara més vull coneixer."
Si! m'havia arribat a conformar, a no viatjar es més d'abril! Increible però cert.
Si me coneixeu un poc més de lo que és sa simple façana, sabreu que es "fetixe", ò una de ses meves màximes il.lusions és VIATJAR, i sobretot ja cercant especificar i col.locar sa màxima:
VIATJAR EN MES D'ABRIL!
Consider que el món fa un boom de colors. Sa gent respira més desofegada. Riu més facilment, i es pes de ses boires d'hivern han començat a donar lloc a sa soltura des raig de sol, aquest que forma ses flors que ningú més que s'abril crea! Ja està clar que es mesos que vendran seran polis i florits però s'abril té un toc especial de pincell!
Aquest canvi m'omple. Ja vau començar-ho a veure a s'escrit d'"Ensumes s'olor de primavera?"
Bono, pot ser pensau que visc a un món surealista. Sou totalment lliures de fer-ho. Sa veritat és que jo ho pens molts de pics, però no vull sortirne més de lo necesari. M'encanta!
També podria esser que més d'un/a descobreixi que no està tot sol dins es somnis que l'empenyen, o més ben dit no és s'únic/a que s'ha creat una filosofia propia sense adonarsen. Una filosofia on éll tot sol s'acarona a sí mateix.
I bé, vos dic que es meu món surealista, es Xesca Pro me diu:
Pensa en el que vols, somia en el que vols, disfruta el que tens i intenta disfrutar tb el que no... però sobretot, no donis ses coses per perdudes.
Disfruta es camí i ja veuras com més d'una pedra que pensaves que no tenia res amagat davall, ò posiblement ni l'havies mirat, aquesta vendrà rodant cap a nes teus peus, s'aturarà... i just gravat a ella i haurà el que desitjes! perque mai ho has deixat de desitjar! No t'has donat per vençuda!
Observa les pedres, observa... no te cansis d'observar... si tan sols miram el fi del camí mos perdem massa oportunitats!
I tot això per dirvos!
Men vaig a Eslovenia d'intercanvi!!! Estic molt contenta! Molt feliç! Es pròxim abril ja estaré preparada per conformarme de d nou! Ja que no és necesari, aquest m'en vaig a ensumar noves olors i omplirme de nova gent, noves cultures i nous sentiments!
En tornar segur que vos taladraré més i més! Pot ser abans i tot!
Xesca Pro.
Des de sa meva bimbolla amb olor d'Es lo que venia March 22 Jo me destap i tu?Sabeu que me deman? Idó, despres de veure estadístiques que posen que s'espai de Sa casa de s'Amor ha tengut, 200 i busques d'entrades,.... Me deman, i qui deu haver entrat?
Clar que quan surts pel mon hi ha gent, amics, que te fan es comentari que ho han vist. Què, ò quines coses els hi han agradat. Vulguis o no, tens ganes de saber qui ha llegit ses teves paraules o qui ha vist ses imatges de sa teva vida. I que en pensen. O com els hi ha arribat.
No me vaig aturar a pensar-ho fins que vaig veure es nombre que ja vos he comentat. Pensava que no havien entrat tantes persones... I a partir d'aqui ha vengut ses preguntes.
M'agradaria que hi deixasiu comentaris. Clar que si! Mai havia possat fotos a un espai, o simplement mai havia obert sa meva vida a ulls de persones que quasi no coneixes. De fet, xerrant dels escritets que hi deix, no els havia mostrat més que a nes meu quadernet de devora es llit ò es meu capet, ni a ses persones de més a prop. Pot ser per tu no tenen massa significat. Però pots estar segur/a que per jo si, i per d'altres crec i esper que també. Estaria bé que a sa gent l'hi arribas el que troba aquí, però a part de pocs... no en tenc ni idea!
Vulguis o no, és destaparte.. i ja que et destapes, pot ser esperes que sa gent es destapi un poc a a tu.
Xesca Pro.
De jo cap a voltros, amb ganes d'un poc de voltros cap a jo, i cap a tots.
March 21 Moscard dematinerBon dia!!!
Avui és un dematí dematinós. Me pareix increible, però cert, es fet d'estar aquí escrivint. Heu vist s'hora que és?!! Jo m'estim més no mirar. Resulta que avui he anat a ferme una analitica, si si, ja hi he anat, no és que estigui esperant per començar es dia, nooo! Pensava que a Mallorca no estavem en condicions infrahumanes (ja mos entenem!) i despres de veure que m'he aixecat a les 6.15 per anar a que me foradasin es braç amb una agulla (cosa que no me fa cap ni mica, ni micona, de gracia) i xupasin sang... m'estic repensant com vam ses coses. No és normal! Però bé... no ha estat per tant!
Tenia una especie de pànic a ses agulles. Sobretot a ses agulles tipo moscard. Aqueixes dematineres que te xupen sa sang. Dic que tenia aquest pànic, i no dic tenc, perque avui m'ha parescut que ja no hi era. A veure, més que res, és sa sensació de tenir un cos extrany dins el meu... es fet de notarlo dins sa vena... aiiii
Avui no sé si pes fet d'estar encara a nes món des somnis, (aquell que estim tant!) ò perque...però no he tengut cap pensament de: atura ja! També crec que na Francisca ho ha fet molt bé. Ha estat molt fina i delicada. Gracies!
I bé. Com a consecuencia de sa meva extracció aquí torn a estar. Escrivint, escrivint i escrivint.
Bono... Crec que aprofitaré es silenci sepulcral que hi ha aquí per començar a fer feina. Abans aniré a menjar cosa que dec estar blanco muerte.
Abraçades matineres, que m'he aixecat piru piru avui...
Xesca Pro.
Amb un poquet manco de sang dins es meu petit coset! March 20 Ditades de melGanes... Ganes de tu... ganes de jo! Ganes de fondre es dos en un. Si és que és hermosa sa fusió. Ganes que me fan tornar a loca per tornar a veure't, tocar es teus cabells, besarte sa boooca (com bé deia en Tomeu nostro) I també d'ensumar es perfum que t'enrevolta, clar! Si es que fas bona olor. Olor que me desperta ses ganes de menjarte i sentirte. M'intimides... no m'havia passat mai!
Però és real?
Ditades de mel. Ditades de plaer que es disimula amb ses mirades justes, que fan que m'atrevesqui a esperar més i més. I esper i torn a esperar. I saps que m'agrada? Que s'espera no em fa desesperar. Que anar poc a poc m'agrada. Que ses ditades de mel que me donis siguin un gust que em fa somiar. Somiar, somiar, somiar... i es mati en despertar men don compte que es diuemenges són manco diumenjosos. I es dilluns manco endiumejats. I així cada dia fins a tornarte a observar.
No te conec, no me coneixes, no sabem més que el que ens hagin pogut contar. No sabem més que el que ens hagim volgut imaginar. Ni més del que ses mirades es diuen.
Però sé una cosa, ses teves mans m'agraden... i a tu ses meves!?
Amb ganes d'omplir els sentits, Xesca Pro.
Com quan teniem 16 anys. |
|
|
