Avui fa sol...

Avui fa sol i el duc dedins...

 

Me despertat (lo que tan sols succeix a partir dels 15/30 minuts d'obrir els ulls), cantant i imitant animals i no sé quin tipus de coses més...

 

Vestirme aviat, no vull perdre sa calentor des llit... Vestir ses mateixes robes d'ahir. Me va agradar, plenes de color. Vestirme quasi sense haver sortit des llit, m'aixec i amb so mateix aixecarme ja tenc una cama dins es calçons... s'altre fluixetja, encara no està desperta.

 

Encenc es llum des bany... (Clic!) i aquest florescent només fa renou... Que són les deu!! Que ès aquesta versa que tenim tots de despertar!?

 

Tovalloleta blanca, aigua fresca i cara neta. Abans, m'he rentat ses mans amb or de sol.

 

Recull es recoll amb una pinça negre, de qualsevol manera. Agraeixo haver-la trobat dins "s'autocarro".

 

Anam a sa biblioteca a fer es nostres deures de português. Que per cert "já falo!". A a la fi tenim classes!! Encara que m'he entrengut més en dibuixar es mal son den Simone... Sa biblioteca des nostre poblet, ès fantàstica, sa llàstima ès s'horari que hi tenen, que fa que tot es mantengui nou, ja que, com aquell que diu, ningú pot emprar-la. Tanquen a les 17 h. Ja me diras! Ni un estodiant pot emprarla. Des d'eduació secundaria, ja que arriben a nes poble damunt les 18. Els més jovenets, pujen a nes "segon pis". On ben igual que a casa des meus pares, quan erem infants, era sa sala de jocs. Però els seus jocs es limiten a posarse ses clucales danvant s'ordenador i fogir des mon real... però a partir d'una imaginació emprestada, llàstima.

 

Em tornat a sortir al carrer i mmmhh... Aquelles plantes, que estava tan ansiosa per veure com eren ses seves flors, ara ja han començat a possar color!! Deixant de ser grans fulles verdes escampades per qualsevol redol de Castelo de Vide. Quina olor més dolça!! Són roses. A nes mateix temps, amb aquest primers raijos incidents, comencen a sortir els ulls dels bulbs, d'altres més promiscus ja han rebentat en flor i mostren la seva bellesa tot solets enmig del jardí, tan sols el rodeja terra, els demés van més tranquils i es desencogeixen poc a poc (devagarinho com diuen aquí).

 

Xesca Proh.

Tan sols un alè