| Xisca's profileSa Casa de s'AMOR!PhotosBlogLists |  Tools  Help |
|
Sa Casa de s'AMOR!July 31 I sa panxa creixSeguim amb s'estil telegrama.... Present: -Feina a Deià. Directora de temps lliure. Escolteta d'estiu. No massa calor. Estres a nes numero 3 (boooo de dur). Ganes d'esser-hi. -Vivenda... en moviment, encara no esta fet del tot es niu. -Cusseta hermosa i un poc polisona. Onyx. -Un infant precios creix dins jo, transmetent-m'he positivitat i dolçor. Cosa que es reflecta,a n'aquets 6 mesos i mig d'embaraç, el meu bon estat i lluentor d'ulls: de ver que això es tota una experiencia que recoman a tota dona. I a tot home que la sabi compartir, per sort tenc un dolcet vora meu que es deleita de veure aquest futur en ple proces, difrutant del present. - No acces a internet. -Molt de moviment i kilometres. -Projectes de feina a casa. - Ganes d'estar amb els meus essers més estimats. gracies per esser-hi i fer-vos notar. Voltros sabeu qui sou... i jo qui sou voltros! Besadetes d'amor i fins en tornar!!! Garcies per ses enhorabones May 24 El passsat passat estàPresent:
-Poc temps
-Feina intensa, una setmana de curs internacional... amb habitació doble per jo tota sola i banyera hidromassatge. "Theme or Dream"
-Internet no al meu abast.
-Dos mesos més de curs per enguany, molts de treballs i uns quants examens a fer. Naturopatia
-Cussa preciosa de 11 mesos. Onyx
-Estimació plena de respecte. Simone.
-Panxa de 4 mesos i una setmana. Embaraçada!
Futur:
-canvi de casa fabulosa
-canvi de feina
-Internet al meu abast.
-Treballs d'estiu.
-Cussa preciosa. Onyx
-Amor, compartir, ple de respecte. Simone
-UN fill o una filla fantàstics.
- Sorpresa positiva
- Sorpresa positiva
petit resum de desiitjos i realitat.
Vaig a seguir sa feineta... Seguiré en un futur, llunyà o proper però segur que en un futur!
Besades dolces per qui les sabi apreciar
October 20 Contradiccions mentals que es reflexen amb lo socialSortir de nit -versus- dormir com un tronc.......................Estic cansada= dormir com un tronc
Sortir de nit -versus- estar a casa caseta casa...............Sortir per que? si no me fa ganes= casa caseta casa
Anar de festes -versus- tancament d'ulls instantani..........No aguant= tancament d'ulls instantani
Ganes si... en part, tenc ganes de sortir. No de marxa, lo que li deim marxes de divendres i dissabtes. No en tenc ganes. Tenc ganes d'anar a concerts que me facin il.lusio, anar al teatre a veure qualque obra que m'absorbeixi una estona. Les nits no tenc ganes de dedicarles a veure el mateix de sempre, encara que pugui sonar malament (no ho dic amb ànim d'ofedre res ni a ningu), ni sentir musica que no em diu res (renou, per a mi, molts de pics), ni tenir fum fins a la minima cel.lula del meu cos.
Quan en tenc ganes? un pic cada qui sap quan... un dia de sortir i desfogarse.... Ballar com si estas posseida.
Ara necesit desfogarme igual que fa anys. Pero amb diferentes vies.
Ara no me desfog sortint fins a les mil... als ritmes de vida canvien. I ja fa estona que el sortir de nit minva, en mi.
Estar fora de casa fins a les mil, o a casa fins a les mil... si però d'altres maneres. Sopars, festetes improvitzades i no tan improvitzades. Viatjes sempre que pug.
I d'altres dies que prefereixo anar a fer voltes per un mercat, una platja, un bosc, un poble poc conegut, una platja, una muntanya.... Quan ? de dia!
Llevors a la nit ja no tenc ganes de sortir.
Ritmes de vida diferents
L'altre dia em van dir;
-Tu no surts!!!? Iroooo, ido ets molt "hogarenya"!! Si ets molt jove!
Qui mo deia es gasta 100 e. cada pic que surt. I en part surt a tocar culs.
Jo me puc fer es "mojito" que vulgui a casa per un modic preu. Tocar cul, tb puc fer-ho a casa si ens ve de gust. I aquests euros, que per a mi son molts, els utilitzo per sortir de casa, clar.
Vaig dir que, per a mi, cent euros podria dedicarlos a viatjar. Em va demanar a veure si havia viatjat, i en vam xerrar una estona. I va dir que ell no havia anat mes enfora que al carrer de baix. Llevors la meva resposta va ser:
-I consideres que soc "hogarenya"? Aquells 100 euros per jo tenen altres destins. Sortir, si, pero més d'un pic prefereixo que sigui fora de Mallorca.
Aixi i tot si crec que un m'agrada estar a casa. Per sort o desgracia m'agrada molt estar-hi i dedicar-l'hi i dedicar-m'hi temps!
Bars?
Aixo ja es un tema a part... (rialles), de bars tambe n'estic cansada.
No de tots no mal interpretem. Dels que inclouen el mateix que al segon paragraf.
M'agrada anar a un bar perque em fa ganes. Per alguna rao en especial. Un bar acollidor, on la musica no es fa desagradable, on l'olor no es insoportable, i la gent no em sobra.
Aixo a Campos per ara, no ho trob. Ni ho cerc!
Ritmes de vida diferents.
Demà dematinet anam a cercar bolets... Demà dematinet vaig a dirfutar l'aire de garriga, la bona companyia i la natura mallorquina.
Ara vaig defora a jugar amb n'Onix, a llevar herba i veure el camp. tambe crec que n'Onix me dona una feina més perque fa una olor!!! crec que toca dutxarla, deu haverse revolcat quin sap on!
Bon dia! Bona tarda! o Bon Vespre!
Xesca Proh.
Possam-l'hi el nom que volguem... M'ès igual!
October 01 Terra banyada... sa terra de casaAvui tenc deu minuts més que de costum davant l'ordenador!
Dir que estic viva.
A sa Roqueta que comença a fer de tant en tant olor de terra banyada i herba tendre... (ses males herbes creixen, sempre hi son)
El jardí comença a ser jardí, és agrait.
Es roser no atura de treure roses i ulls que en preparen de noves, no li he llevat s'ull enamorat de sobre.
Sa passionaria que ja me preocupava de enfora, m'esperava groga. Amb aigua plena d'atenció, llum de lluna vella, i una poda sensible ha tret fulles groses per agafar el sol.
Transplants, esqueixos, sembrar bulbs... narcissos, tulipans, anemones, i més colors i més olors... ummmm
Tirar fems i fems... tirar passat, regalar passat. Quin mal tirar els records, quina alegria a l'anima, despres de possar un poc d'aloe a sa ferida, saber que la pell nova sera nomes de present! I pocs, i bons records de s'infancia.
Canviar els llençols... qui sap qui hi va dormir.
Rentar-ho tot, qui sap quants ratolins van dormir dins sa tassa de cafè.
Agafar sa tela més bona i cara de la casa (sens dubte un regall), les RATES n'han fet el seu niu.
Agafar el pot del cafè, ja no es hermetic, està romput.
Obrir aquella habitació, automaticament llevar la bombeta... no la vull ni veure.
Arreglat... feina, feina, hores de no xerrar, unes llàgrimes de pena, ara unes llàgrimes de nou aire. Més amplitud. NOU AIRE! per favor, ha costat però casa nostre encara és i serà més casa de s'amor.
S'amor no es oci, es feina i dedicació. I qui ara no ho creu ja men fara el comentari.
Aviat tornaré.
Tenc tantes coses per escriure...
Avui tan sols he deixat tornar a correr el primer que ha sortit... tan sols volia que qui ho volia saber sabes que hi soc.
Estic viva
Estic novement contenta
Estic amb noves energies
Xesca Proh.
Estiu de tirar tot lo vell i mal de coure, costa llàgrimes, però tard o d'hora tot i a tots mos arriba!
Gracies Jardí de l'ànima. Es cert... pot ser siguem un lloc acollidor... just els noms queden ben encasellats. Fins ben aviat.... Saps que et visitare, no falta molt de temps!!
June 05 En transitAcabat d'aixecar el vol, carrregada com una mula... Però ho he aconseguit, he aixecat el vol de nou.
Ahir horabaixa, despres d'un dinar amb els nostres amics de la vila de Castelo de Vide. Tres Dona Victoria, Roberta i Marino. Com uns pares i sa padrina. Dinar elegant. Un dinar carregat de vi, anys acumulats i consellls derroxats. Jo.... escoltava amb els ulls i les orelles. El cor em bategava fort. En Simone, es meu cor i jo sabiem que haviem de frissar.
Començavem es dinar de despedida amb es nostres amics a les 13.55. Sortiem des poble a les 15.00. Emocionats, omplint es cotxe des que ha fet de "pare" durant un temps, i corrent cap a Portalegre. Allà agafavem un "autocarro" fins a Evora.
Aquella hora i mitja de bus, i s'altre mitja de cotxe era la meva despedida solitaria del que fa molt que dessitjava despedir. Se'm plantejaven un merder de preguntes... un altre merder de respostes.
Pensava... com així això així?
Com així això aixà?
Qui sap! Ara ja m'es igual!.... o no. Sé que no.
Necesit transit... necesit un temps. VULL RESPIRAR PROFUND I SER CONCIENT QUE PARTEIXO!
Arribar a Evora...
Ara ja hi soc. En Simone. Es meu amor Simone. En Simone i jo. A despedirmos de na Mathilde, amiga estimada que també està de voluntaria a Portugal. És del Sud de França. I ès fantàstica.
Amb ella despres anirem cap a Lisboa. Allà amb la resta de familia que hem format, amb s'escenari de un platja portuguesa ens despedirem. I que no és guapo!!??
En haver difrutat tots aquest moments i deixar Portugal amb un bon gust de boca...
Enlairarmos, passar una nit a Barcelona, despertar i volar de nou a sa roqueta.
Dormir de nou amb silenci... ho anyor.
Tocar el meu llit i taparme sols amb sa mosquitera... ho anyor.
Veure es meus amors... ho anyor.
Veure en Toniet... ferli cuatre tonteries i deixar caure sa bava... encara no sé com serà es moment... però ja l'anyor.
Correr cap a la mar i entrar fent esquitxos. Botar de cop, fent panxada, deixar que ses llàgrimes es mesclin amb la mar. La mar mediterranea, sa que vull que em rodeji tots els racons del cos... HO ANYOR!
Fins aviat.
Xesca Proh.
Transició constant.
Més envant un poc més. Per avui no tenc més temps.
Des de es centre de junventud Portugues. Evora. Portugal.
Deixar paraules sense rebre resposta s'ha fet pesat i em fa pensar. May 14 Dingle, IrlandaAvui tambe fa sol...
Escric tan sols unes paraules des de sa biblioteca de Dingle, Irlanda, un poblet de pescadors ben tranquil i ben agud.
Aqui hem passat una setmana. Pensavem passar tan sols uns dies i seguir vltant per Irlanda. Els doblers volen! Aixi que hem hagut de canviar d'opinio i quedar aqui... no fa res! Aqui s'esta molt be, i es camping esta be de preu.
A mes...
Aqui hem nedat amb un dofi!!
He pogut complir un dels meus somnis d'infancia. Part d'ell. Sempre havia volgut nedar amb un dofi... no record quan vaig comencar a tenir aquest dessig...
Aqui ho hem pogut fer. Si si!
Hi ha un dofi, li han possat de nom "Fungi". Que des de el 1980 i busques va decidir viure ben a prop d'aquesta badia. No es sabem perque. Des de a les hores ell neda per aqui. I hi ha unes barquetes, res semblant a explotacio turistica, que uns quants cops al dia surten de sa badia.
N'hi ha una que per 12 euros t'acosta a on ell pot esser. Una altre que per 25 euros roman a la mar jugant amb ell. I si llogues un "neopreno"(25 euros mes), pots ficarte dins la mar i veure i sentir com es dofi neda arran de tu, possiblement baix es teus peus. Tambe pots esser molt valent i tirarte a s'atlantic sense. Pero vos asegur que amb es neopreno, va ser genial, tan sols tenia fred a sa cara... i quan duia una hora dins s'aigua es peus comencaven a tenir fred i ses mans tambe. Encara que dugues guants i sabetetes neoprenoses.
Lo fantastic?
Veure i sentir, com un dofi lliure, s'acosta a tu. Veure i sentir s'adrenalina causada per s'emocio que un cetaci de 3 metres i mig nedi a sa mateixa aigua. Veure'l entrar i sortir de s'aigua. Veure'l botar. No veure'l i que et sorprengui a un metre de distancia. S'emocio de viure el que havies imaginat i somiat!
La mar no es com sa des nostre transparent mediterrani. No. Es un verd oscur, molt oscur. Tan sols el podies veure quan era JUST devora tu. o defora de s'aigua.
Per favor! Com ja vaig contar a nes meus pares i a na Ri. Vaig haver de fer es mort i relaxarme... mentre realitzava i sentia.
Vaig haver de deixar de pensar el que estava passant. De comencar a sentir. Per despres en sortir acabar d'emocionarme del tot!
He realitzar es somni de nedar amb un dofi, si. Part del meu somni es tocar un dofi. Pero com mos va dir es pescador de sa barqueta.
"No l'intenteu tocar, si estirau sa ma per tocarlo, segurament partira, pensau que es un dofi salvatje"
He modificat part del meu somni, adaptantlo a sa possibilitat que he tengut de nedar amb ell i no tocarlo.. sabent que ell es lliure. Que no nomes soc jo que va a cercarlo... Sino que ell ve a prop. Dins la mar oberta.
Vos ho recoman.
Ara, partim a comencar 8 hores de bus fins a Dublin, quina ilusio... uuuf! I dema de nou a Portugal. A veure que passara amb es Voluntariat. Una abracada.
Perdo per sa falta d'accents i c trencada, i ses nostres cosetes, pero aquest teclat no en te! Besits!
Xesca Proh.
Amb un somni realitzat des de Dingle. Ring of Kerry. Irlanda. February 28 Avui sol solet!Avui fa sol...
Avui fa sol i el duc dedins...
Me despertat (lo que tan sols succeix a partir dels 15/30 minuts d'obrir els ulls), cantant i imitant animals i no sé quin tipus de coses més...
Vestirme aviat, no vull perdre sa calentor des llit... Vestir ses mateixes robes d'ahir. Me va agradar, plenes de color. Vestirme quasi sense haver sortit des llit, m'aixec i amb so mateix aixecarme ja tenc una cama dins es calçons... s'altre fluixetja, encara no està desperta.
Encenc es llum des bany... (Clic!) i aquest florescent només fa renou... Que són les deu!! Que ès aquesta versa que tenim tots de despertar!?
Tovalloleta blanca, aigua fresca i cara neta. Abans, m'he rentat ses mans amb or de sol.
Recull es recoll amb una pinça negre, de qualsevol manera. Agraeixo haver-la trobat dins "s'autocarro".
Anam a sa biblioteca a fer es nostres deures de português. Que per cert "já falo!". A a la fi tenim classes!! Encara que m'he entrengut més en dibuixar es mal son den Simone... Sa biblioteca des nostre poblet, ès fantàstica, sa llàstima ès s'horari que hi tenen, que fa que tot es mantengui nou, ja que, com aquell que diu, ningú pot emprar-la. Tanquen a les 17 h. Ja me diras! Ni un estodiant pot emprarla. Des d'eduació secundaria, ja que arriben a nes poble damunt les 18. Els més jovenets, pujen a nes "segon pis". On ben igual que a casa des meus pares, quan erem infants, era sa sala de jocs. Però els seus jocs es limiten a posarse ses clucales danvant s'ordenador i fogir des mon real... però a partir d'una imaginació emprestada, llàstima.
Em tornat a sortir al carrer i mmmhh... Aquelles plantes, que estava tan ansiosa per veure com eren ses seves flors, ara ja han començat a possar color!! Deixant de ser grans fulles verdes escampades per qualsevol redol de Castelo de Vide. Quina olor més dolça!! Són roses. A nes mateix temps, amb aquest primers raijos incidents, comencen a sortir els ulls dels bulbs, d'altres més promiscus ja han rebentat en flor i mostren la seva bellesa tot solets enmig del jardí, tan sols el rodeja terra, els demés van més tranquils i es desencogeixen poc a poc (devagarinho com diuen aquí).
Xesca Proh.
Tan sols un alè
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
